Hoooooola de nuevo,
ya estoy de vuelta.
He estado de
vacaciones pero he seguido pendiente de mi hija, y ya os confesé que por unos días
entendí su pereza para escribir, pero esto ya pasa de castaño oscuro que se
dice, a fecha de hoy, y desde que llegó a Mendoza, la señorita sigue sin
dedicarnos un ratito. Por correo electrónico ha dado señales de vida, y a
través de las redes sociales se puede comprobar que tiene actividad, sigue
haciendo amistades y espero que esté feliz, pero como dice la canción ¡!TODOS
QUEREMOS MÁS!!
Después de esta
pequeña reflexión-bronca, sigo a lo mio. Ayer noche al meterme en la cama
comenté con mi marido que me dolía hasta la punta tonta de los dedos, y me
acordé de que era una frase de la primera poesía que aprendió Jessica con mi ayuda, la
recitaba con mucha gracia y salero, ese que sigue teniendo.
No me acordaba de
la poesía completa y la he buscado en internet, aquí os la dejo:
Hoooooola de nou, ja estic de tornada.
He estat de vacances però he seguit pendent de la meva filla, i ja us vaig confessar que per uns dies vaig entendre la seva mandra per escriure, però això ja passa de la ratlla que es diu, a data d'avui, i des que va arribar a Mendoza, la senyoreta segueix sense dedicar-nos una estoneta. Per correu electrònic ha donat senyals de vida, i a través de les xarxes socials es pot comprovar que té activitat, segueix fent amistats i espero que estigui feliç, però com diu la cançó !!TODOS QUEREMOS MÁS!!
Després d’aquest petita reflexió-bronca, vaig a la meva, ahir a la nit en ficar-me en el llit vaig comentar amb el meu marit que em feia mal fins a la punta tonta dels dits, i em vaig acordar que era una frase de la primera poesia que va aprendre Jessica amb la meva ajuda, la recitava amb molta gràcia i soltura, aquesta que segueix tenint.
No recordava la poesia completa i l'he buscat en internet, aquí us la deixo:
EL PRIMER RESFRIADO (CELIA VIÑAS)
ME DUELEN LOS OJOS,
ME DUELE EL
CABELLO,
ME DUELE LA PUNTA
TONTA DE LOS
DEDOS.
Y AQUÍ EN LA
GARGANTA
UNA HORMIGA CORRE
CON CIEN PATAS
LARGAS.
AY, MI RESFRIADO,
CHAQUETAS,
BUFANDAS,
LECHE CALENTITA
Y DOCE PAÑUELOS
Y CATORCE MANTAS
Y ESTARSE MUY
QUIETO
JUNTO A LA
VENTANA.
ME DUELEN LOS
OJOS,
ME DUELE LA
ESPALDA,
ME DUELE EL
CABELLO,
ME DUELE LA TONTA
PUNTA DE LOS
DEDOS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gracias por dejar tu comentario