dimecres, 14 de desembre del 2011

ME DUELE LA TONTA PUNTA DE LOS DEDOS


Hoooooola de nuevo, ya estoy de vuelta.

He estado de vacaciones pero he seguido pendiente de mi hija, y ya os confesé que por unos días entendí su pereza para escribir, pero esto ya pasa de castaño oscuro que se dice, a fecha de hoy, y desde que llegó a Mendoza, la señorita sigue sin dedicarnos un ratito. Por correo electrónico ha dado señales de vida, y a través de las redes sociales se puede comprobar que tiene actividad, sigue haciendo amistades y espero que esté feliz, pero como dice la canción ¡!TODOS QUEREMOS MÁS!!

Después de esta pequeña reflexión-bronca, sigo a lo mio. Ayer noche al meterme en la cama comenté con mi marido que me dolía hasta la punta tonta de los dedos, y me acordé de que era una frase de la primera  poesía que aprendió Jessica con mi ayuda, la recitaba con mucha gracia y salero, ese que sigue teniendo.

No me acordaba de la poesía completa y la he buscado en internet, aquí os la dejo:


Hoooooola de nou, ja estic de tornada.

He estat de vacances però he seguit pendent de la meva filla, i ja us vaig confessar que per uns dies vaig entendre la seva mandra per escriure, però això ja passa de la ratlla que es diu, a data d'avui, i des que va arribar a Mendoza, la senyoreta segueix sense dedicar-nos una estoneta. Per correu electrònic ha donat senyals de vida, i a través de les xarxes socials es pot comprovar que té activitat, segueix fent amistats i espero que estigui feliç, però com diu la cançó !!TODOS QUEREMOS MÁS!!

Després d’aquest petita reflexió-bronca, vaig a la meva, ahir a la nit en ficar-me en el llit vaig comentar amb el meu marit que em feia mal fins a la punta tonta dels dits, i em vaig acordar que era una frase de la primera poesia que va aprendre Jessica amb la meva ajuda, la recitava amb molta gràcia i soltura, aquesta que segueix tenint.

No recordava la poesia completa i l'he buscat en internet, aquí us la deixo:



EL PRIMER RESFRIADO (CELIA VIÑAS)

ME DUELEN LOS OJOS,
ME DUELE EL CABELLO,
ME DUELE LA PUNTA
TONTA DE LOS DEDOS.

Y AQUÍ EN LA GARGANTA
UNA HORMIGA CORRE
CON CIEN PATAS LARGAS.

AY, MI RESFRIADO,
CHAQUETAS, BUFANDAS,
LECHE CALENTITA
Y DOCE PAÑUELOS
Y CATORCE MANTAS
Y ESTARSE MUY QUIETO
JUNTO A LA VENTANA.

ME DUELEN LOS OJOS,
ME DUELE LA ESPALDA,
ME DUELE EL CABELLO,
ME DUELE LA TONTA
PUNTA DE LOS DEDOS.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gracias por dejar tu comentario