Hi ha
dies de tot...., de pluja, de sol, de núvols, de clars, alegres, tristos,
optimistes, melangiosos, avorrits, divertits, de “sofing”, cansats, passius, massa actius, de metges, d’amics, de família,
de casa, de mercat, de carrer.... Hi ha dies de tot.
I a
tots els dies, a tots, es fa present la Jess perquè ella ha anat deixant
xinetes, com el conte, per que anem notant que segueix a casa,de fet sempre ho
ha fet això de deixar mostres de que hi es (oi Jess?, ja ens entenem).
Un
abric pel mig, la correspondència del banc, el mòbil, els llibres per endreçar,
l’habitació encara pendent d’acabar de recollir, el puzle, LA RADIO QUE S’ENCÉN CADA DIA A LES 8 DEL MATÍ..... Senyals que la
Jess, encara que estigui volant pel mon, ens ha deixat a casa per assegurar-se
que no ens oblidem d’ella.
Així
que, “of course” que no ens oblidem. Jess, no cal, estàs en mi a tota hora, t’estimo,
però segueix donant senyals de vida.
Hay
días de todo...., de lluvia, de sol, de nubes, de claros, alegres, tristes,
optimistas, melancólicos, aburridos, divertidos, de “sofing”, cansados,
pasivos, demasiado activos, de médicos, de amigos, de familia, de casa, de
mercado, de calle.... Hay días de todo.
Y todos los días, todos, se hace presente la Jess, porque ella ha ido dejando chinitas, como en el cuento, para que vayamos notando que sigue en casa. De hecho siempre lo ha hecho esto de dejar muestras de que está (¿verdad Jess?, ya nos entendemos).
Un abrigo por el medio, la correspondencia del banco, el móvil, los libros por ordenar, la habitación todavía pendiente de acabar de recoger, el puzzle, LA RADIO QUE SE ENCIENDE CADA DÍA A LAS 8 DE LA MAÑANA..... Señales que la Jess, aunque esté volando por el mundo, nos ha dejado en casa para asegurarse que no nos olvidamos de ella.
Así que, “of course” que no nos olvidamos. Jess, no hace falta, estás en mí a todas horas, te quiero, pero sigue dando señales de vida.
Efectivament, abans de marxar deia que ens deixaba les coses pel mig durant la seva curta estancia a casa perquè així quan marxes no la trobariem a faltar, bàsicament perquè haurien desaparegut coses de pel mig.
ResponEliminaPerò com bé dius, mamuxi, ens ha deixat rastres per a que la trobem a faltar, perquè tinguem aquella necessitat de dir: "JESS!!!". I així fa que notem que no hi és i la trobem a faltar.
Acabo d'entrar al seu blog i està tan feliç....
ResponEliminaVal la pena trobar-la a faltar mentre ella no se'n oblidi d'anar penjar les seves reflexions, experiències, fotos i fotos....
Montse de entrada la Jèssica escriu millor que tú, sempre he pensat que algun escrit del Pedro al SESE l'havia fet la Jèssica. Malgrat estigui a Uruguai semble ue estigui aqui al costat.
ResponEliminaLa frase del día "Sólo dos legados duraderos podemos dejar a nuestros hijos: uno, raíces; otro, alas "
Molts petons Toni
Eix...no si val..en Victori i tu meu fet aparèixer llàgrimes als ulls, ja sabeu que sóc de llagrimeta fàcil..
ResponEliminapetonets..